 |
| El Borsí |
Hem continuat fent algunes visites per diferents llocs de
Barcelona, seguint la dèria museística que ens ha agafat darrerament. Fa dos
diumenges volíem visitar la domus romana del carrer d’Avinyó, descoberta fa
poc, i per problemes tècnics estava tancada al públic aquell dia. Ja hi anirem
en una altra ocasió. Ves per on, aquestes restes romanes estan ubicades enfront
mateix del col·legi de monges on jo anava, una mica més amunt de l’edifici de
l’antic Borsí, on sembla
que ara hi volen fer un museu dedicat a Woody Allen.
Per no perdre el matí vagant per carrers que coneixem prou, vam aprofitar
per anar a veure l’exposició “La festa
popular”, al museu d’Història de Catalunya, que fa un recorregut pel
conjunt de celebracions que conformen el costumari de festes catalanes. El
recorregut amè i encertat, exalta la riquesa en tradició i cultura que posseeix
Catalunya i veiem l’evolució que ha experimentat la festa popular.
"M'exalta el nou i m'enamora el vell", diu en Foix. I certament, a través de l'exposició podem comprovar la força que darrerament ha adquirit la festa popular, que, en cap cas està renyida amb la modernitat.
 |
| Lectura del "Quadern d'Aram" |
Per Sant Jordi vam anar a l’Institut d’Estudis Catalans i vam tenir
ocasió de saludar a la Pilar Anglada, germana de l'escriptora Maria Àngels Anglada, ja que, en motiu de
l’acte en record del centenari del genocidi armeni, es va fer una lectura del llibre "Quadern d'Aram".
El recinte, que ja coneixíem
d’altres anys, conserva el caràcter senzill però sòlid alhora, propi dels
edificis catalans del segle XVII. Destaca el pati central amb el claustre
decorat amb ceràmiques, escultures i decoracions barroques. Actualment es
completa amb un agradable “jardí Mercè Rodoreda”, un dels pocs jardins penjants
de la ciutat, veritable oasi de pau, en homenatge a la insigne escriptora, tan
amant de les flors.
 |
| Jardins Mercè Rodoreda |
 |
| Joan Sales amb Mercè Rodoreda |
El nom de Mercè Rodoreda va estretament lligat al de Joan Sales, el
seu editor i amic, ja que ell la va descobrir al món; en el seu epistolari es pot
apreciar clarament l’admiració que sentien l’un per l’altre. Es comenta en
alguns mitjans que la productora Isona Passola i el director Agustí Villaronga
tenen previst començar el rodatge d’una pel·lícula basada en “Incerta glòria”, de Joan Sales. Cada cop
tinc més ganes de veure la representació teatral i de llegir la novel·la. El meu
cunyat la té i me la deixarà.
Passejant pels jardins de l’antic Hospital, vam aprofitar la jornada
de portes obertes, per fer una visita guiada per la Biblioteca de Catalunya, (quines sales gòtiques més meravelloses!) i
vam acabar tafanejant la caseta on la Roser Capdevila dibuixava les històries
de les Tres Bessones, cedida a la Biblioteca, juntament amb tota la seva obra
gràfica.
Per la tarda, passsejada pels carrers del centre de Barcelona, amb el llibre i la rosa, Quin dia més bonic i rodó!
Dissabte passat vam visitar la Torre Bellesguard, feta per Gaudí a principis del 1900. Construïda sobre les restes del castell medieval on Martí l'Humà va viure fins la seva mort, l'any 1410, Gaudí va crear una obra a mig camí entre el gòtic i el modernisme, plena de línees rectes. Hi ha solucions arquitectòniques que més tard aplicarà a la Sagrada Família. El més interessant són les golfes, o Sala dels Maons.
 |
| Sala dels Maons |
Aquest edifici té propietari i està habitat, de manera que tan sols és visitable una petita part. El nom Bellesguard li escau perfectament ja que les vistes sobre Barcelona, des de dalt de la torre, són magnífiques.
Fora del recinte, davant mateix de la casa, es pot veure un viaducte ideat per Gaudí, molt similar al del Park Güell. Una petita meravella sota el carrer, ignorada per molts barcelonins.
 |
| Jardins davant la Torre Bellesguard |
 |
| El viaducte, germà bessó del que hi ha al Parc Gúell |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada