AL VOLTANT D'INCERTA GLÒRIA

Em resulta estrany opinar sobre una obra que encara no he llegit. No ho he fet perquè la novel·la té unes dimensions considerables i espero començar-la quan disposi d’uns dies de tranquil·litat a l’estiu. D’entrada, el tema d'”Incerta glòria” m’interessa força; la nostra guerra civil des de la perspectiva del bàndol republicà, promet molt i escrita per Joan Sales, que és garantia de qualitat literària, encara ho fa més atractiu, però crec que un text tan important, demana una lectura serena i poc apressada.

Pel que hem esbrinat aquests dies, enmig de l’obra es descriuen uns raonaments metafísics que obliguen a reflexionar sobre el sentit de la vida. Actualment, tot el que fa referència a la transcendència sembla anacrònic, però crec que és un tema que en algun moment  s’ha plantejat molta gent. Altres potser s’han limitat a donar per bo allò que se’ls ha inculcat de petits sense aturar-se a anar més lluny. Qüestionar què hi fem en aquest món és un misteri,  un tema que suggereix més preguntes que respostes. Tenir fe, creure, és una opció respectable, però que hauria de passar per un procés individual d’elaboració. Acceptar-ho còmodament, sense cap mena de plantejament, resulta massa fàcil i autoenganyós.

Tant si creiem com si no,  el fet de viure ens ha arribat sense haver-ho demanat i no hi ha més remei que assumir-ho, seguint les regles ètiques que ens marca la societat. Per mi, la manera de trobar un sentit a la vida. és mirar-la de manera positiva, estimant i sent generosos. 

CANÇONS DE REM I DE VELA

L'any que vam treballar amb la Dolors l'assignatura "Autors imprescindibles", vaig voler fer el vídeo sobre el poema "Vinyes verdes vora el mar", d'en Josep Maria de Sagarra, que en Llach va músicar amb aquella dolcesa que només ell sap donar. Tanmateix aquests dies que hem conegut l'obra "El Comte Arnau", també d'en Sagarra, ens ha conmogut la força poètica d'uns versos durs, expressats amb sentiment i plenament inspirats. D'aquell curs, vull extreure un fragment de l'entrada que li vaig dedicar:

"Josep Maria de Sagarra (Barcelona 1894-1961). Fill d’aristòcrates, va rebre una sòlida formació cultural, que, al llarg de la vida, li va permetre abordar tota classe de gèneres literaris, des de la poesia al teatre, passant per la novel·la, la traducció i el periodisme. Les seves obres són d’una extraordinària riquesa lèxica. En la poesia no buscava la simbologia; les paraules no amagaven significats transcendents ni conceptes ocults. El seu missatge era clar, i l’expressava amb recursos quotidians i entenedors. És ben cert que ell posseïa una facultat innata per elaborar versos; no obstant, les rimes fluïdes, plenes de musicalitat, no eren una troballa casual, sinó fruit d’una recerca estètica ben elaborada."

El mateix Llach va quedar sorprès en composar l'obra d'aquest autor, per la musicalitat dels seus versos. Arriba a reivindar a Sagarra com a poeta i com a músic. Diu que quan canta té la sensació d'anar dalt d'una barqueta. Potser per això va voler musicar també unes estrofes de "Cançons de rem i de vela", un poema d'una bellesa extraordinària, dedicat a l'amor i al nostre mar. Realment la música, la veu d'en Llach i el poema semblen lliscar suaument per la Mediterrània.

VISITES INTERESSANTS

La Setmana Santa a passat i de nou ve de gust reprendre la normalitat. Molta gent ha sortit fora del seu lloc habitual i altres s’hi han quedat però, d’alguna manera, han procurat viure una dies diferents. L'esclat de la natura, la nova llum primaveral i la renovació d'esperit que comporta, es podien respirar en l'ambient de festa i esbarjo.

Nosaltres hem combinat les dues coses: vam romandre primer a Barcelona i a partir del dilluns vam marxar cap a Vilajuïga. En tots dos llocs vam continuar explorant nous espais. Hi ha tanta cosa per admirar en aquesta terra nostra!

El divendres vam anar a veure l’exposició de fotografies de Leopoldo Pomés a la Pedrera. La companya Lali Batlle me n’havia parlat i sentia curiositat per l’obra del fotògraf que va revolucionar el món de la imatge. En un temps i un país on encara tot era gris i carrincló, Pomés va ser el primer en representar la dona amb una estètica sofisticada i original.

Pomés davant d'una de les seves fotografies

En l’exposició es pot veure tot el seu treball, des dels primers temps, moltes fotografies de la Barcelona dels cinquanta, amb retrats d'amics, imatges de tauromàquia, etc., fins arribar als espots publicitaris de Freixenet. Tota una vida dedicada a la fotografia.

   L’endemà, dissabte, vam anar als terrats de Santa Maria del Mar. Només érem set o vuit les persones inscrites a la visita; en canvi, a baix es celebrava un casament molt pompós i la Basílica lluïa plena de llum, de música i de gent. Com que l’any passat haviem anat als terrats de la Catedral, vaig comprovar que els de Santa Maria oferien menys varietat; però les vistes sobre el barri de Ribera i les explicacions de la noia que ens guiava van fer que la visita resultés ben agradable.

Casa Gispert

No vam poder evitar fer una passejada pels carrerons propers a Santa Maria del Mar i vam voler retratar l'establiment de colonials Casa Gispert, antiga i sempre entranyable, amb les seves prestatgeries plenes d'articles delicats i escollits.

Ja instal·lats a Vilajuïga, vam anar a l’Abadia Benedictina de Sant Quirze de Colera, al terme de Rabós a l’Alt Empordà. Hi queden restes de l'església primitiva del s. IX, i la Basílica fou consagrada l'any 935. Els tres absis estan ornats amb arcuacions llombardes. A l'ìnterior encara s'hi poden apreciar pintures romàniques del s. XII.
Hi hem anat moltes vegades però ens agrada ensenyar-la quan ens ve a veure algú que no la coneix. És un lloc magnífic: l’Abadia enmig del prat verd i envoltada de muntanyes, oferia una imatge bucòlica de postal. 

El claustre més antic d'Europa

Les obres que s’hi han fet darrerament per reparar els segles d’incúria i abandó, permeten que el visitant es pugui fer una idea aproximada del que aquest cenobi va representar.

Recordo quan els meus fills petits jugaven enmig del claustre ruinós i sense cap mena de vigilància. Ara la vall de Sant Quirze forma part del Paratge Natural de l’Albera.

Per arrodonir-ho, el dissabte a la nit vam anar a Figueres, al teatre El Jardí, a veure l'espectacle "Concerto a tempo d'umore", a càrrec de la OCE (Orquestra de Cambra de l'Empordà) dins del Festival Còmic de Figueres. Feia temps que no m'ho passaba tan bé. És un espectacle divertidíssim, ben interpretat i  amb uns músics de primera. Em feien mal les mans de tant aplaudir. Us recomano que no us el perdeu quan vinguin a Barcelona pel maig.