TRÀFECS NADALENCS

Avui m´he posat davant l'ordinador després de molts dies de no tocar-lo i m'ha espantat la quantitat de missatges que m'han arribat. Deixant de banda que no tinc l'hàbit saludable de mirar el meu correu diàriament,  la veritat és que he estat molt atrafegada i moltes coses han alterat aquelles rutines que tant m'estimo. Les festes nadalenques són boniques i entendridores però sempre m'han donat una feinada tremenda: adornar la casa, regals, telefonades que s'allarguen, felicitacions, dibuixos que faig als amics, anar a escoltar les nadales dels néts, àpats familiars de Nadal i Sant Esteve, etc. Això suposa una quantitat enorme de compres i d'organització (he fet 96 canelons, érem 16 a taula i a tots els encanten) en fi, disbauxa total. Hi ha una conjunció sentimental massa intensa i el meu equilibri emocional se'n ressent (és broma). Malgrat tot, confesso que, en el fons, procuro conservar l'esperit infantil i això fa que encari aquests tràfecs amb bon ànim.
M'hauria agradat correspondre als amics d'altres cursos que m'han felicitat i aprofitaré el blog per fer-ho. Encara que Nadal ja se n'ha anat us desitjo a tots que acabeu de passar aquestes festes el millor possible i un proper Any Nou ple de Pau, de Joia. i de Independència.

La felicitació que he fet per la classe és aquesta. Cada any la publico i per seguir la tradició aquest Nadal també ho vull fer.

TANQUES NADALENQUES

Arreu  ens crida

aquell infant que canta

dolces nadales;

llavor d’una esperança

que els nostres cors bressola.

Ens acarona

la neu i la gebrada,

gentil miracle!

Darrere d’un gran núvol

somriu la lluna blanca.



La Dolors m'ha enviat la fotografia que vam fer el dia d'intercanvi de felicitacions i que vam llegir poemes i cantar dolces Nadales, sota la llum d'unes espelmetes plenes d'esperança. La Dolors té un gran esperit nadalenc i sempre sap treure el millor de tots nosaltres.

TORNO A SOMIAR DESPERTA

“I després un silenci, uns segons de silenci,"

El senyor Ramon vivia sol des que va morir la seva dona. Va obrir la porta i em mostrà el pati atapeït de testos. L’home anava desgranant el parlar monòton de sempre, però jo no l’escoltava i passava la mirada per aquells racons on els nens havien jugat tantes vegades.

La figuera espargia ombra i perfumava l'aigua del safareig. Vaig mirar la vella tauleta del porxo, la mateixa on la senyora Maria, sempre tan dolça, ens servia aquells berenars de pa amb tomàquet i llonganissa, i on havíem jugat a l’oca i al parxís, els capvespres, abans de tornar a casa a sopar. La Marta rondinava, mentre el Miqueló reia i cridava com un boig, com sempre que guanyava la partida a sa germana – “S’ha de saber perdre i saber guanyar” –els deia jo. El petit Albert, que ja feia ullets de son, cantussejava “la lluna, la pruna” arraulit a la cadira i, de sobte, vaig sentir que el senyor Ramon alçava  la veu:

-Que  no  em sents noia? T’has tornat sorda?

I després un silenci, uns segons de silenci; l’Albert també va callar, ja no hi havia ni la Marta rondinant ni el Miqueló rient com un boig, ni el perfum de la figuera, ni la senyora Maria, sempre tan dolça, servint-nos pa amb tomàquet per berenar.

Tot va desaparèixer i només vam quedar el senyor Ramon i jo dins d’aquell pati atapeït que de cop era ben nu; jo tractant d’endevinar quina pregunta m’havia fet i el pobre home mirant-me amb cara de no entendre res.

VIATGE INICIÀTIC

Al llarg de la vida, tots hem experimentat fets i situacions que han anat modelant el nostre caràcter i ens han fet madurar.

En el capítol tercer de la novel·la, na Joana viatja amb la seva mare fins la ciutat de Londres i observem l’estat d’excitació que li desperten les coses que va trobant pel camí. Tot li sorprèn, fins la cosa més trivial i quotidiana. De manera intuïtiva percep que en aquest viatge deixarà enrere una etapa i en començarà una altra molt més adulta.

Hyde Park

Una sufragista

                                                                          




Un cop arriba a Londres, els seus ulls encuriosits recorren la ciutat, descobrint aspectes admirables i altres bastant més sòrdids. Per primera vegada s’adona de les injustícies però se sent impotent per trobar-hi solució. Així mateix, després de conèixer de prop el món feminista i unes realitats fins llavors ignorades, na Joana és conscient de la seva condició de dona i de les conseqüències que pot comportar el fet de triar i de tenir criteri propi.



Tal com havia pressentit en començar, torna d’aquell viatge amb el propòsit d’encarar la vida d’una manera més seriosa i de fer coses que li permetin ser com aquelles dones que ha vist a Londres. Així doncs, el viatge es converteix en una mena d’aventura iniciàtica, plena d’unes experiències inoblidables que vindran a enriquir la seva personalitat.

Barri obrer

 Amb ulls de dona
 tot just ara comences
 el llarg viatge.

 Tot et captiva
 d'aquest camí de vida.
 Fes una tria.