VISITES INTERESSANTS

La Setmana Santa a passat i de nou ve de gust reprendre la normalitat. Molta gent ha sortit fora del seu lloc habitual i altres s’hi han quedat però, d’alguna manera, han procurat viure una dies diferents. L'esclat de la natura, la nova llum primaveral i la renovació d'esperit que comporta, es podien respirar en l'ambient de festa i esbarjo.

Nosaltres hem combinat les dues coses: vam romandre primer a Barcelona i a partir del dilluns vam marxar cap a Vilajuïga. En tots dos llocs vam continuar explorant nous espais. Hi ha tanta cosa per admirar en aquesta terra nostra!

El divendres vam anar a veure l’exposició de fotografies de Leopoldo Pomés a la Pedrera. La companya Lali Batlle me n’havia parlat i sentia curiositat per l’obra del fotògraf que va revolucionar el món de la imatge. En un temps i un país on encara tot era gris i carrincló, Pomés va ser el primer en representar la dona amb una estètica sofisticada i original.

Pomés davant d'una de les seves fotografies

En l’exposició es pot veure tot el seu treball, des dels primers temps, moltes fotografies de la Barcelona dels cinquanta, amb retrats d'amics, imatges de tauromàquia, etc., fins arribar als espots publicitaris de Freixenet. Tota una vida dedicada a la fotografia.

   L’endemà, dissabte, vam anar als terrats de Santa Maria del Mar. Només érem set o vuit les persones inscrites a la visita; en canvi, a baix es celebrava un casament molt pompós i la Basílica lluïa plena de llum, de música i de gent. Com que l’any passat haviem anat als terrats de la Catedral, vaig comprovar que els de Santa Maria oferien menys varietat; però les vistes sobre el barri de Ribera i les explicacions de la noia que ens guiava van fer que la visita resultés ben agradable.

Casa Gispert

No vam poder evitar fer una passejada pels carrerons propers a Santa Maria del Mar i vam voler retratar l'establiment de colonials Casa Gispert, antiga i sempre entranyable, amb les seves prestatgeries plenes d'articles delicats i escollits.

Ja instal·lats a Vilajuïga, vam anar a l’Abadia Benedictina de Sant Quirze de Colera, al terme de Rabós a l’Alt Empordà. Hi queden restes de l'església primitiva del s. IX, i la Basílica fou consagrada l'any 935. Els tres absis estan ornats amb arcuacions llombardes. A l'ìnterior encara s'hi poden apreciar pintures romàniques del s. XII.
Hi hem anat moltes vegades però ens agrada ensenyar-la quan ens ve a veure algú que no la coneix. És un lloc magnífic: l’Abadia enmig del prat verd i envoltada de muntanyes, oferia una imatge bucòlica de postal. 

El claustre més antic d'Europa

Les obres que s’hi han fet darrerament per reparar els segles d’incúria i abandó, permeten que el visitant es pugui fer una idea aproximada del que aquest cenobi va representar.

Recordo quan els meus fills petits jugaven enmig del claustre ruinós i sense cap mena de vigilància. Ara la vall de Sant Quirze forma part del Paratge Natural de l’Albera.

Per arrodonir-ho, el dissabte a la nit vam anar a Figueres, al teatre El Jardí, a veure l'espectacle "Concerto a tempo d'umore", a càrrec de la OCE (Orquestra de Cambra de l'Empordà) dins del Festival Còmic de Figueres. Feia temps que no m'ho passaba tan bé. És un espectacle divertidíssim, ben interpretat i  amb uns músics de primera. Em feien mal les mans de tant aplaudir. Us recomano que no us el perdeu quan vinguin a Barcelona pel maig.