Em resulta estrany opinar sobre una obra que encara no he llegit. No
ho he fet perquè la novel·la té unes dimensions considerables i espero començar-la
quan disposi d’uns dies de tranquil·litat a l’estiu. D’entrada, el tema d'”Incerta
glòria” m’interessa força; la nostra guerra civil des de la perspectiva del
bàndol republicà, promet molt i escrita per Joan Sales, que és garantia de qualitat literària, encara ho fa més atractiu, però
crec que un text tan important, demana una lectura serena i poc apressada.
Pel que hem esbrinat aquests dies, enmig de l’obra es descriuen uns raonaments metafísics que obliguen a reflexionar sobre el sentit de la vida.
Actualment, tot el que fa referència a la transcendència sembla anacrònic, però
crec que és un tema que en algun moment s’ha plantejat molta gent. Altres potser s’han
limitat a donar per bo allò que se’ls ha inculcat de petits sense aturar-se a
anar més lluny. Qüestionar què hi fem en aquest món és un misteri, un tema que suggereix més preguntes que respostes.
Tenir fe, creure, és una opció respectable, però que hauria de passar per un
procés individual d’elaboració. Acceptar-ho còmodament, sense cap mena de
plantejament, resulta massa fàcil i autoenganyós.
Tant si creiem com si no, el
fet de viure ens ha arribat sense haver-ho demanat i no hi ha més remei que assumir-ho,
seguint les regles ètiques que ens marca la societat. Per mi, la manera de
trobar un sentit a la vida. és mirar-la de manera positiva, estimant i sent generosos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada