TRES GERMANS PERESOSOS

En un país llunyà, hi havia un pare que tenia tres fills molt ganduls. Un dia, va caure malalt i cridà al notari per fer testament. –Mireu, –li va dir- només tinc un ase i vull que sigui pel fill més gandul.

Quan l’home va morir, ningú s’afanyava a mirar aquell testament i va haver d’intervenir l’alcalde, per esbrinar quin dels germans era més dropo.

Per començar, el més gran digué amb veu mandrosa: -Cal remenar coses passades?

-I de pressa! -cridà l’alcalde impacient- si no vols jeure a la presó.

Atemorit, explicà: -Doncs un dia em va caure un caliu de foc dins la sabata, i si no me’l treuen, m’hauria cremat tot, per mandra d’haver-ho de fer.

-Renoi, que n’ets de bèstia! –digué l’alcalde- El que és jo, no te l’hauria pas tret, a veure fins on arribava la teva toixarrudesa.

Llavors, anà pel segon fill: -A veure, ara tu, explica’m què has fet per demostrar que ets un gandul. I afanyat o també et faré tancar.

-Doncs jo, un dia, vaig caure al mar, i just en aquell moment, em va venir una peresa tan gran, que no tenia ganes de moure’m per sortir. Sort que va passar una barca i els mariners em van salvar.

-Doncs sort que jo no era a la barca –digué l’alcalde- perquè no hauria consentit que et traguessin, veient que tu no feies res.

Es girà cap el darrer i digué: - Bé, ara tu, vejam quines fantasies has fet com a mandrós.

I l’altre va dir: 

-Senyor alcalde, ja em pot posar a la presó o em pot fer el que vulgui, que tant me fa aquests ase, per no haver de parlar.

Llavors, el batlle exclamà: -No hi ha dubte, tu ets el més mandrós i teu serà l’ase.

I l'ase va ser pel germà darrer.

I aquest conte s’acabat, i tot és tan veritat que potser mai no ha passat.

Aquesta rondalla mallorquina, fou contada a Mn. Antoni Mª Alcover per sa Madona Bosc de Ca Na Berga de Manacor.