FINAL DE TRAJECTE

Hem arribat a l’últim capítol de la novel·la  Joana E. i, tal com diu la Dolors, l’enyorarem.  Ha desfilat, davant nostre, la vida agitada d’aquesta dona singular, relatada per ella mateixa, amb un llenguatge espontani i planer, que la fa propera. Se’ns diu que la història és real, encara que per la seva complexitat sembli inventada, i això fa que tot el que llegim ens impressioni més. Ens trobem amb una dona de natural fort i apassionat, és a dir, una dona que estima la vida per sobre de tot i que lluita per ser ella mateixa, malgrat travessar alts i baixos i moments depressius a causa dels esdeveniments.

M. Antònia Oliver

M. Antònia Oliver ha fabricat una novel·la intensa i rodona, on la protagonista ens narra minuciosament els seus sentiments més íntims, enmig de la societat mallorquina d’abans i  de després de la guerra, ancorada en la tradició, el classisme i el què diran. Darrera la història, es pot percebre com batega la personalitat de l’escriptora, estretament identificada amb l’esperit lluitador de na Joana.

D’altra banda, l’espontaneïtat del llenguatge emprat en la narració, no amaga el virtuosisme de l’autora. Al costat d’observacions quotidianes, no hi manquen ni les metàfores, ni les descripcions poètiques, molt coherents, tanmateix, amb el tarannà sensible i vital de la protagonista.

Charlotte Brontë

Virginia Woolf

També conté un homenatge a  tres dones escriptores que ella admira i que, d'una manera o una altra apareixen en la seva obra: Charlotte Brontë, Virginia Woolf i Caterina Albert. En aquest sentit és pot considerar que l’obra és un al·legat feminista.

Caterina Albert

La Dolors, com sempre incansable, ha dinamitzat la nostra lectura i, des del primer dia, ens ha sotmès al munt d’estratègies que la novel·la li ha suggerit. No cal afegir que aquestes estratègies ens han motivat força, perquè portem un bagatge de vivències important (manera eufemística d’insinuar que alguns tenim una certa edat), i han fet que afloressin escrits plens de records i sentiments.