TOT UN SÍMBOL

L’enterrament de mossèn Cinto, va ser un fet memorable, un esdeveniment que va calar a fons en l’ànima d’una societat que potser no l’havia entès del tot, però que sabia mesurar el que hi havia d’autèntic en una persona, i la feia mereixedora del seu respecte i estima. Per això el va voler honorar en el moment de la seva mort. Allà s’hi van aplegar milers i milers de persones, desitjoses de retre un darrer homenatge a la figura irrepetible, al  representant més genuí dels seus anhels, agraïdes per haver sabut plasmar en belles paraules la idiosincràsia d’un poble.

El periodista Agustí Calvet, “Gaziel” va seguir l’enterrament de mossèn Cinto i ens oferí un vibrant relat, carregat d’emoció i sentiment. El fet, recollit anys després en un magnífic article, ens transporta enmig d’una societat que havia descobert, a través de Verdaguer, la seva raó de ser, la seva essència més pura. En paraules del mateix Gaziel: “Verdaguer representava, per a mi, confusament, potser més encara que un ideal de poesia, un gran anhel d’enlairament col·lectiu. Jo també era, ben mirat, una engruna de poble”.

Hem de recordar Verdaguer, no solament pel que va significar en aquells moments la seva poesia, sinó perquè encara ara ens emociona quan l’escoltem. Aquesta és la grandesa d’una obra que esdevé universal. I és això el que fa que representi tot un símbol per a tots nosaltres.