 |
| Ja el tinc a casa! |
Hem
deixat de moment en Joan Sales i haig de dir que m’ha impressionat força el
personatge femení que surt en “Incerta
glòria”, la Carlana; és una dona forta, endurida però sencera, que estima
amb passió el lloc on ha viscut i que fa el que fa per assegurar el futur dels
fills.
En aquest sentit he conegut dones com la Carlana i en l’escrit
estrella de la lliçó corresponent vaig explicar una història similar en alguns
aspectes i tan real com la mateixa vida:
La vida del senyor Narcís
transcorria tranquil·la i previsible enmig d’uns silencis fets de rutina i
austeritat, al costat de la Roseta, la seva callada esposa. Però, un dia, la
Roseta va traspassar i el senyor Narcís va sol·licitar els serveis domèstics de
la Lola.
La Lola no era mala noia, era alegre i amiga
de fer moixaines, però també era viuda i amb dos fillets i això va trastocar la
vida d’aquella casa. Els horaris, els menjars i els silencis ja no eren
previsibles. I el més sorprenent: el senyor Narcís tampoc era el mateix.
Estrenava somriures, semblava més jove i gastava més diners que abans. Els
parents creien que havia perdut la
xaveta.
Quan el senyor Narcís va morir,
va deixar la casa i tot el que li quedava a la Lola, amb una nota que deia:
gràcies per haver-me fet tan feliç. La parentela es va quedar amb un pam de
nas.
Vaig afegir un petit poema exaltant la bellesa d’aquella roba neta que
tantes vegades menciona l'obra d'en Sales, en el fragment que ens donà la Dolors.
Joia d’armari,
blanc lluminós,
curosa guardes
restes de sol.
Olor de poma,
midó i sabó,
flairosa escampes
bocins d’amor.
Ara hem fet un tast de Caterina
Albert (em resisteixo a anomenar-la Víctor Català), amb una narració curta titulada
Carnestoltes, que segueix en la línea dura i tràgica que la caracteritza. El
llenguatge, la psicologia dels personatges i l’expressivitat descrivint sentiments estan a l'alçada dels millors escrit de l’autora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada