TROBADA AMB "LES NENES"

Foto de la trobada anterior

Dimarts passat vaig retrobar-me amb un grup d'amigues d'infantesa. Dinem plegades un parell de cops l'any des que vam deixar el col·legi de la Sagrada Família del carrer d'Avinyó, allà pels anys cinquanta. Com ja vaig escriure en un blog anterior, de ben petites, en aquell col·legi de monges, rebíem el tractament cerimoniós de senyoretes, per la qual cosa crec que podíem ser considerades "les senyoretes d'Avinyó", amb molt més dret que les cèlebres de Picasso, que tenen una altra connotació ben diferent. Per cert, ara que ja som àvies, entre nosaltres hem passat a nomenar-nos "les nenes".

Sóc la segona de l'esquerra. Fèiem una processó pel pati.

Quan ho comento amb altres persones, totes em diuen que és una sort que encara continuem amb aquestes trobades i penso que tenen raó. Hem anat seguint el curs de les nostres vides i estem unides pel record comú d'uns anys inoblidables. Si no hagués estat així segurament hauríem tingut un ensurt visual després de tants anys, però el fet d'envellir juntes ho ha evitat. Puc dir que el clima d'estimació i confiança que hem anat creant és molt gran. Hem seguit trajectes diferents, sí, però també hem estat testimonis de les penes i les alegries que ens ha comportat la vida.




En les nostres trobades hi ha aquelles rialles i aquell clima de cridòria propi de l'escola. El darrer dia que ens vam veure, vam haver d'explicar al cambrer que ens coneixíem de ben petites, per justificar l'esbojarrament que regnava en la taula. L'home ens mirava bastant astorat.

Ja hem apuntat a l'agenda que a finals de maig ens reunirem de nou.