"El gramòfon de la sala feia i desfeia els acords melangiosos de Chopin... La meva època Chopin havia començat tot just feia unes setmanes. Era un embadaliment absolut. M'agradava tot, de Chopin. I només m'agradava Chopin."
Això ens confessa na Joana en un fragment divertit i revelador, del segon capítol de la novel·la.
Això ens confessa na Joana en un fragment divertit i revelador, del segon capítol de la novel·la.
 |
| Valldemosa. Cel·la de Chopin |
Per indicació de la Dolors de nou he escoltat Chopin i he recordat temps passats. Quan tenia vuit anys vaig anar a Mallorca amb els meus pares, vaig visitar la Cartoixa de Valldemosa i aquella música i aquell entorn em van impressionar. Em semblava un lloc tan romàntic! Després hi he tornat però no ha estat com la primera vegada. Quasi mai les coses acostumen a ser com la primera vegada.
Nocturn, Tristesa... Feia molts anys que no escoltava aquestes peces de piano i he sentit com na Joana la pessigada de la recança, però també una onada de malenconia i l'alè d'un romanticisme intemporal. Hi ha algú que resti insensible davant d'aquest devessall d'inspiració? Per mi Chopin és sobretot emoció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada